lunes, 15 de mayo de 2017

Científicos descubren peligroso pez carnívoro en Panamá

La especie puede afectar la ecología marina y la pesca en este país centroamericano. 

Un grupo de científicos del Instituto Smithsonian de Investigaciones Tropicales (STRI) de Panamá, advirtió sobre la llegada al Pacífico panameño del pez cobia, una especie de pez carnívoro voraz que podría afectar la pesca y la ecología marina del país centroamericano.
De acuerdo con el reporte, en agosto de 2015 un gran número de ejemplares juveniles del pez cobia escaparon de jaulas en alta mar en Ecuador y ahora han llegado hasta las costas del Pacífico de Colombia y Panamá.
En el comunicado, los expertos alertaron que “esta especie puede atentar contra distintos ecosistemas y podría tener efectos de largo alcance sobre la pesca y la ecología marina en el Pacífico Oriental”.

El pez afectaría la ecología marina.  
Leído en:http://www.telesurtv.net/news/Cientificos-descubren-peligroso-pez-carnivoro-en-Panama-20160213-0002.html

Un método de fluorescencia detecta la contaminación de mercurio en pescado

Investigadores de la Universidad de Burgos han desarrollado un polímero fluorescente que se ilumina en contacto con el mercurio que pueda llevar el pescado. En muestras de pez espada y atún se han detectado niveles altos de este metal tóxico, que en embarazadas se asocia a reducciones del crecimiento fetal y de la placenta
El mercurio es un metal tóxico que puede llegar al medio ambiente desde fuentes naturales, pero en las últimas décadas se han disparado sus concentraciones en zonas marinas y terrestres por los vertidos industriales.
Ahora, investigadores de la Universidad de Burgos han fabricado un polímero fluorescente, llamado JG25, capaz de detectar la presencia de esas dos formas de mercurio en muestras de pescado.
<p>Subasta en la lonja de Vigo de pez espada, una de las especies en las que se acumula más mercurio. / José Antonio <a href="https://www.flickr.com/photos/freecat/67076760" target="_blank">Gil Martínez</a></p>
Leído en:http://www.agenciasinc.es/Noticias/Un-metodo-de-fluorescencia-detecta-la-contaminacion-de-mercurio-en-pescado

Científicos descubren pez cuyo veneno actúa como la heroína




Un grupo de científicos descubrió que un diminuto pez que habita zonas tropicales, y que es muy popular entre los aficionados a los acuarios, posee un veneno químicamente único.
Se trata del blénido con colmillos (fang blenny), quienes utilizan este compuesto para adormecer la mandíbula de sus depredadores una vez que son engullidos y de esa manera huir ilesos.
Biólogos de la Universidad de Queensland han descubierto que entre los compuestos de este curioso veneno hay hormonas opioides.
Leído en :http://www.adnradio.cl/noticias/sociedad/cientificos-descubren-pez-cuyo-veneno-actua-como-la-heroina/20170331/nota/3424049.aspx
Científicos descubren pez cuyo veneno actúa como la heroína

PIPEC 7

PIPEC  7

ELS ANIMALS VERTEBRATS

1.       Dibuixa o fotografía el peix , primer amb la seua morfología i després la seua anatomía, fixant-te en l’exemplar  que estàs estudiant, i indicant en els dibuixos tot el que has observat.





  
2.       Com tenen la pell? Què aprecies al llarg del seu cos? Quina  funcio té?

 Tenen la pell formada per dues capes, la capa exterior (epidermis) i la capa interior (dermis). En mig de les dues capes es troben les escates.
Al llarg del cos es troba la línea lateral. És un òrgan sensorial  que segueix una línea des de  l’opercle  fins  a l’inici de l’aleta caudal. Es troba foradada.
La funció: permet la recepció d’estímuls ambientals com diversos tipus d’ones i vibracions de l’aigua i la temperatura.


3.       El sorell (jurel) és un peix  teleosti. Què significa açò?

Té un esquelet  ossi, opercles que protegeixen les bràquies, aletes radiades i escates


4.       Com respira el peix  que estem estudiant?  Descriu l’aparell respiratori.

Respira per les brànquies (protegides per els opercles)
L’intercanvi de gasos té lloc en les laminilles secundàries que parteixen dels filaments branquials.. Estan formades per una paret molt prima de teixit i molt vascularitzada.
Així , l’aigua que entra per la boca carregada amb oxigen, passa a través de les brànquies i surt per l’opercle; mentre que la sang circula en sentit contrari a través de les laminilles per atrapar el màxim d’oxigen.



5.       Quina posición ocupa el cor?
Es troba a la part ventral, baix del fetge.

6.       Dins de les diferents clases de peixos diferenciem els peixos:

*      Sense mandíbules o àgnats
*      Peixos ossis
*      Peixos cartilaginous.
Parla de cadascú I fes una recopilació de les característiques principals i posa exemples

Peixos sense mandíbules o àgnats

*      Absència de mandíbules
*      Tenen notocordi (tant les larves com els adults)
*      Són els vertebrats més primitius
*      Esquelet cartilaginós
*      No desenvolupen els ossos, escates ni dents
*      Els més primitius no tenen aleta dorsal ni anal.
*      No tenen aletes pelvianes ni pectorals
*      La majoria de les espècies s’han extinguit, només sobreviuen:llampres i mixinoïdeus
*      Habiten en aigües temperades dels hemisferis i aigües fredes del tròpics
*      Exemple:llamprees


Peixos ossis

*      Tenen esquelet intern ossi
*      Poden tindre cartílag però en poca quantitat
*      Són, en general, carnivors
*      És el grup més nombrós
*      Presentes cecs pilòrics, brànquies dins de cambra branquial i recobertes per l’opercle.
*      En alguns grups la bufeta natatòria s’ha transformat en un pulmó original
*      Reproducció ovípara, fecundació externa
*      Aplanats al eix lateral
*      Exemples: congre, pagell, sarg, peix lleó i bonito


Peixos cartilaginosos o condrictis

*      Esquelet de cartílag
*      Recobert de pell aspra
*      Cos hidrodinàmic
*      Aletes rígides que no es poden plegar
*      Majoria són depredadors (però les espècies més grans s’alimenten de plancton)
*      Aplanats en eix dorso-ventral
*      Són més grans
*      Cos recobert d’escates en forma de dent (el protegeix i li donen major hidrodinámica
*      No tenen òrgan de protección de les brànquies
*      Olfacte molt desarrotllat
*      No tenen bufeta natatòria
*      Reproducció sexual
*      Exemples: taurons, Martell i rajada


7.       Tria una espècie comenta dins de què clase està i els seus principals característiques (hábitat,alimentació...)




Nom comú: Salmó

Espècie: Salmònids (Salmonidae)

Gèneres: salmó (Atlàntic), Oncorhynchus (Pacífic) i Coregonus (llacs centroeuropeus)

Són peixos migratoris: naixen en aigües dolces, migren als oceans i tornen al aigua dolça per a reproduir-se.
Hi ha espècies rares que només poden sobreviure en aigua dolça.
Moren poc després de reproduir-se
Viuen en oceans: Atlàntic i Pacífic I alguns grans llacs continentals.
Arriben als 15 Kg de pes I 1 metre de llrgària.
El color de  la seua carné s vermell.
El cap és punteat. La pell grosa coberta d’escates xicotetes arredonides.
Color de la pell és pard oscur amb el ventre blanc.

La seua carn t un alt contingut de proteïnes i àcids grassos omega 3 i relativament baix contingut en greixos.


lunes, 24 de abril de 2017

PIPEC 6


PIPEC 6

ELS ANIMALS INVERTEBRATS


INSECTES

  1. Realitza un dibuix de les valves indicant tot el que observes, tant en l´interior com en l'exterior. Assenyalant valva esquerra i dreta





  1. Completa el següent quadro contestant SI o NO:

    L'interior
    L'exterior sense raspall
    Exterior raspall
    Reacció amb el HCL
    NO
    SI
    SI
  2. Fes un dibuix assenyalant les parts que observes externament de la clòtxina que hem separat
    de la petxina. Després d´obrir-ho,fes un dibuix determinant tots els elements anatòmics.




  1. Les clòtxines són animals marins de respiració aeròbia. Quins òrgans respiratoris utilitza?
    D´on presa l´oxigen necessari? Per on (part del cos) absorbixen oxigen i cedixen diòxid de carboni a l´aigua?
    Realitza respiració branquial. Té dues brànquies amb dues làmines branquials. Cada làmina està composta de nombrosos filaments branquials independents però units per cilis.
    Prenen l'oxigen per els filaments de les brànquies al agitar-se i formar una corrent d'aigua que permet l'intercanvi de gasos.


  1. La clòtxina que has disseccionat era viu abans d´introduir-ho en aigua calenta. Com ha pogut sobreviure des que ho van traure de l´aigua del mar fins ara?
    Es manté tancada amb aigua salada al sue interior. Per fora té que estar humida.


  1. ¿Per a què servix l´hepatopàncrees? Quina és la funció del peu en els mol.luscos bivalves?
    ¿Per a què servix la glàndula del biso?
    L'hepatopàncrees és l'òrgan més important del sistema digestiu. Intervé en moltes funcions metabòliques com la síntesi, absorció, secreció i metabolisme de lípids
    El peu permet a la clòtxina agafar-se a les superfícies i mantindre la seua posició.
    La glàndula del biso cecreta una substància filamentosa i elàstica anomenada “biso” que permet adherir-se al sustrato.

CRUSTACIS

  1. Indica en quines característiques et bases per a afirmar que el carranc és un artròpode.
  • Té exoesquelet compost per quitina que el fa dur i el protegeix
  • L'exoesquelet fa la muda
  • Presenta simetria bilateral
  • Té major grau de cefalizació (més desarrotllat per al sistema nerviós i els òrgans del sentits)
  • El cos està dividit en cefalotòrax i abdomen
  • Tenen dues antenes al cap i deu potes al tronc
  • A les antenes es troben els òrgans dels sentits
  • El primer parell de potes s'ha transformat en pinces
  • Reproducció sexual amb fecundació interna
  • Està segmentat
  1. Assenyala tots els elements que indentifiques en estos dibuxos:


    1. Indica quins caràcters posen de manifest el dimorfisme sexual entre exemplars de distint sexe.
      La principal diferenciació sexual externa en carrancs és la aparença de l'abdomen (pleon). En els mascles és molt fi (amb forma allargada) i en les femelles és ample (en forma de cúpula)
      A les femelles, en èpoques de reproducció es pot observar els ous baix del pleon.



  1. Per què la primera part del cos es denominada cefalotòrax?
    Perquè está format per la fusió del acron (part més anterior), cinc segments cefàlics i huit toràcics
    És el nom de la fusió del pereion amb el cèfalon
  2. Quina funció realitzen les antenes i les antènules?
    Antena: és un apèndix sensorial que es troba a la part frontal de l'animal. La seua funció és percebre els estímuls externs com vibracions, moviments... Són el segon parell d'apendix
    Antenules: són apèndix sensorials. Són el primer parell
  3. Quina és la composició química de l´exosquelet?
    Està format per quitina (polisacàrid) i sales de calci o carbonat càlcic (que li proporciones duresa)
  4. Quants artells té cada pota del primer parrel toràcic? Quina funció té la dita pota?
    Sis artells dels quals els dos últims formen la pinça. La funció és per agafar els aliments i per a defendre, per al segici i per la disputa territorial
  5. Com és l´esquelet que forma cada artell?
    Està format per quitina i forma un tub
  6. Quants artells poseïx una pota toràcica que no acabe en pinça? Quina funció té eixa pota?
    Sis artells, l'últim acabat en forma d'ungla

    La funció principal és per al moviment, per a desplazar-se
  1. El carranc de mar és un aminal de respiració branquial , que està adaptat a viure en l´aigua de mar. Per què seguix viu quan ho veiem en les pescateries, si està fora del seu ambient habitual?
    Poden viure fora de l'aigua sempre que estiguen en un mabient humit per a que les seues brànquies no es sequen i poden pendre l'oxigen
  2. Tots els carrancs decàpodes són iguals? Quines són les seues diferéncies? Busca dos espécies diferents i comenta-les.
    No
    Carranc marí o centollo (maja squinado)
  • Té cefalotòrax gran cobert d'espines i protuberàncies
  • Pot aplegar als 20cm de diàmetre
  • Les femelles es poden reproduir fins quatre vegades al any
  • Viuen en aigua salada
Carranc de riu o(paranephrops planifrons)
  • Viuen en aigua dolça
  • S'alimenten d'animals i plantes mortes
  • Morfologia externa allargada amb 19 segments
  • Apleguen als 17,5 cm de llargària

INSECTES

  1. Tria dos dels insectes de què has treballat i busca informació sobre la seua forma de vida , el seu procés evolutiu, on solen viure...

LLAGOSTÍ( CAELIFERA)

Característique físiques:
  • Antenes curtes
  • Tenen menys de 30 artells
  • Són hervívors
  • Potes traseres molt llargues i fortes que serveixen per a saltar
  • Tenen ales (solos les traseres els permeten volar)
  • Fan sorolls al frotar les ales
Repreoducció:
  • Una femella pot possar entre 1000 i 10000 ous.
  • Els protegeixen amb una substància espumosa
Vida:
  • Fan migracions quant hi ha molts
  • Quant són molts els que fan la migració per falta d'aliment poden diezmar les cuites als camps
La distribució és per tot el món principalment per zones tropicals
Tenen colors verds i marrons per a camuflar-se amb la naturalessa

LIBÈL·LULA (ANISÒPTEROS)Tenen ales que no es poden plegar damunt de l'abdomen
Ales molt fortes transparents
Abdomen allargat
Viuen prop de zones aquàtiques
Poden batir les ales anteriors i posteriors de forma simultànea o alterna
Tenen ulls grans amb excelent vista en 360º

La metamorfosis pot durar de sis mesos a sis anys